No pensis, sent. Olga Valls.

No pensis, sent.

Les metodologies no sempre són bones ni sempre són dolentes. Bé és cert que per a fer alguna cosa hem de tenir una certa idea de com fer-la i seguir uns passos.
Segurament el tracte més natural amb els cavalls s’oblida de les metodologies. Del que es tracta realment és de “sentir”.
Si ens dediquem a sentir el cavall ens preocuparem de treballar per a ell i ell treballarà també per a nosaltres.
Un cop obtenim aquesta sensibilitat per dialogar amb ell no necessitem que ningú etiqueti el que fem ni posi un ordre a les accions que realitzem. Nosaltres mateixos sentim si el cavall està a gust o no, si li estem fent mal o col·labora amb nosaltres voluntàriament i sense por. Percebem les senyals que ens dóna i nosaltres també li’n donem a ell.
En algunes situacions o en algun tipus de cavall ens serà més senzill ensenyar unes coses en un ordre i en algunes altres situacions o tipus de cavalls en un altre.

D’igual manera tant fa els llibres que ens haguem llegit i els clínics als que haguem assistit. Si, tenim la teoria dins del nostre cap i més o menys l’hem anat païnt. Però no és fins que posem en pràctica aquests coneixements teòrics i ens “permetem” sentir, sense preocupar-nos de qui ens miri ni de què diguin de nosaltres, quan podem començar aquest diàleg. Hem de deixar la ment obtusa i la raó a casa i deixar que tot flueixi: “sentir”.

La tècnica ja la depurarem. No hem de tenir cap pressa per fer les coses. Per als cavalls el temps no existeix, i quan estem connectats amb ells tampoc existeix per a nosaltres. Hem de gaudir dels moments que ens ofereixen tant pel bé que els hi fem a ells com pel bé que ens fan ells a nosaltres.

Així veiem poc a poc que no hi ha límits; els límits ens els posem nosaltres. Tot es tracta d’una qüestió de dialogar, però saber com dialogar; arribar a un acord i a un respecte mutu. Convertir el famós “binomi” home-cavall en una sola entitat.

Amb el temps anem notant que aquesta relació que hem establert amb els cavalls és extrapolable a la societat humana. Sentim com estem nosaltres i com estan els que ens envolten. Potser no ens sentim integrats en el que la majoria entén com a societat, però nosaltres ens sentim bé. No busquem l’acceptació social pq. no la necessitem. Volem sentir-nos bé amb els nostres, amb els que són capaços de sentir igual que nosaltres.
I, de fet, molts actuem com els cavalls. Tenim respecte per tothom i deixem que se’ns acostin, però desapareixem discretament quan no tenim cap interés en la manera de fer d’alguns o els treiem fora del nostre espai quan actuen d’una manera que no ens fa sentir a gust.

Olga Valls

– Si te gustó el artículo, deja una marca social (usando el botón “Compártelo” aquí abajo) y enseñaselo al mundo. Todos te lo agradecerán, ¡No lo dudes! –